23 de gen. 2017

Contes a casa d'en Guillem del Morell

L'any tot just començava i el dilluns 9 de gener el follet i una servidora ens vam preparar per a viure una vetllada de contes a casa d'una altra família afamada d'històries... De fet l'anada a aquesta casa és un regal d'aniversari que una bona colla d'amics van fer al Guillem el dia que complia tres anyets: el Pau i la Mariona de Reus, la Jordina  i l'Edu també de Reus i el Josep Maria i l'Anna d'Alcover.
Vam omplir el cistell de contes i cap al Morell hi falta gent, on ens hi esperaven el Guillem, la seva germana Joana, d'un anyet i els seus pares, la Natàlia i el Xavi.
Només trucar el timbre de casa ja vam poder "notar" l'expectació que la nostra visita havia provocat: crits i corredisses. En Guillem i el seu pare ens van venir a obrir i cap al menjador que també hi faltava gent... Envoltats de joguines, els Reis d'Orient tot just feia quatre dies que havien passat, vaig presentar el meu acompanyant: el nostre follet Poca Son i la seva història. Ja sabeu que el nostre follet no pot aclucar l'ull si abans d'anar a dormir no rep la seva dosi de contes...


Aquell vespre, malgrat haver començat a contar contes ben d'hora, les històries es van anar enfilant una rera l'altra i sense adonar-nos-en es va fer molt tard, tardíssim! Per aquell menjador van desfilar moltíssims personatges: la tia Maria, eruguetes afamades, caputxetes, gats amb botes, llops...


El follet aquella nit, us ho puc ben assegurar, va dormir com un soc i jo vaig tornar cap a casa amb el cistell ple d'avellanes, oli, galetes i pots de melmelada de maduixa casolana i un bitllet per a una sessió de fisioteràpia... Moltes gràcies famílies!


Imma

14 de maig 2016

El poder dels contes

El follet gran lector i apassionat dels contes ens ha fet arribar aquest article sobre el poder dels contes. No us el perdeu!

Bon dissabte a tots!

13 d’abr. 2016

Cap a la vila medieval de Montblanc!

El follet, tot i estar dins la seva capsa de llumins, va notar que anàvem cap a un lloc més fred. Arraulit com estava li va costar una mica de sortir del seu llitet, potser per això, potser per la vergonya que sempre l’acompanya, o potser perquè l’Aran, el patuf de casa, no sabia ben bé què tenia i només venia de tant en tant…però quan va sortir-ne va estar la mar de (mai millor dit)  tranquil i content als braços de la Mar, una nena molt riallera, atenta i entuasiasmada amb els contes. A més, el seu doble de ganxet també l’esperava!


El berenar va ser per llepar-se els dits i el follet va endur-se un clauer  fet per la mama de la casa que li anirà la mar de bé per no perdre mai les claus de casa perquè… mira que si una nit no pot entrar quan les narradores el deixem al portal i ha de trucar el timbre…llavors  a casa seva sabrien que existeix!!!!.

Vaig haver de convèncer-lo per què no mengés res dels dolços exquisits que vam endur-nos de la Conca i que la tieta de la Mar ens havia preparat en caixes. Ens va costar molt i molt a tots dos d’aguantar-nos-en les ganes!

23 de març 2016

A casa del Guillem

Quina alegria més gran que va tenir el Follet Pocason en veure l’altre follet, el de ganxet, que era com ell, però més gran, i més resistent. El tió va fer-lo arribar en aquella casa i des d’aleshores sabíem que tard o d’hora aniríem a fer-hi una visita.
Ell, el Guillem i la seva mare ens esperaven a Reus. El pare, que escoltava amb ulls d’infant,  s’hi va afegir així que va plegar de la feina.

Mai el follet no havia vist que algú no pogués estar-se ni un minut de rellotge quiet sense moure’s, sense necessitat d’aixecar-se, moure braços i cames, peus i mans… però exquisidament atent, sense perdre ni un bri d’història.

Vam quedar, el follet i jo, sorpresos. Tenim com tan “lligat” que l’actitud i activitat quieta del cos va lligada a una escolta atenta!  El Guillem va ensenyar-nos que això no sempre és així…Va ser un regal.

A ell li agrada d’anar a la platja i m’ha promès que, si un dia hi va i troba el molinet de sal, es farà un selfi i me l’enviarà. Suposo que em deixarà que la comparteixi també amb vosaltres!


De moment hem quedat per anar un dia a la Granja Neri a fer-hi alguna de les moltes i interessants activitats que s’hi organitzen. El follet, és clar, m’ha dit que vol venir-hi també. No sé com ens ho farem… ell sempre marxa de casa al vespre, mentre s’acaben els banys i sopen, per marxar d’estranquis.

Haurem de trobar la manera…




18 d’oct. 2015

A CASA D’UN NEN A QUI AGRADEN ELS GEGANTS

El follet Pocason va viatjar un vespre de divendres fins a Vilarodona. Arraulit al seu llitet de cartró va arribar una mica marejat perquè ell no està gens acostumat a viatjar amb cotxe tanta estona; dalt d’un núvol sí, ja ho sabeu, però sobre rodes…
Allà l’esperaven, tot acabant de sopar, el Lluc, el Jan i els seus pares. El Jan havia après a gatejar feia dos dies i la son i el cansament per l’esforç el van vèncer però el més gran dels germans, tapat fins al nas amb una manta dolça i assegut al sofà al costat de la mare, on cada nit escolta històries, va poder tenir el follet (que va trobar que era molt molt petit) prop seu mentre la Rat explicava històries a la família.
El Lluc va aprendre com és que el nostre follet necessita que li expliquin contes i ens acompanya sempre a les cases on anem, com és que l’aigua del mar és salada i quines artimanyes va empescar-se el llop per poder entrar a la casa de les set cabretes…sort que tot va acabar bé i les cabretes van poder cantar aquella cançó!


El follet va marxar carregat d’històries i de productes de l’hort dels avis i padrins del Lluc i el Jan i d’un munt de cosetes bones i dolces de la zona i de l’Albi, el poble de la mare, tot i que el més dolç d’aquella casa duia posat un pijama ple d’ales de ratpenat…
Rat


11 d’ag. 2015

Nit de lluna plena a Barberà de la Conca

 Nit de lluna plena a Barberà de la Conca. Al pati de la casa de la Nit encara hi ha restes d'un gran dia de festa d'aniversari , els seus avis i familiars fan petar la xerrada i baden veient a la Nit amb la seva bicicleta nova .
La Roser, la seva mare pregunta on vol que li expliqui els contes. Nit decideix fer-ho al menjador, que marxin els seus avis, fer un pipi i ficar-se el bolquer.
Tots quatre al menjador comencem una llarga estona de contes ; sempre abans presentant al follet Pocason a la Nit, que li fa una mica de por però que el deixa escoltar els contes.
I conte contat, conte acabat - li dic a la Nit al finalitzar el primer conte ... i davant la sorpresa de tots comença a plorar. La Nit plora perquè es pensa que els contes s'han acabat i ella en vol més.
Encara que la Nit està cansada, demana més contes i la nit s'omple d'històries i de llibres de contes que la fan jugar i riure.
És hora de marxar, ja es molt tard i la Nit es prepara per anar a dormir ... que tinguis bons somnis bonica, la lluna t'acompanyarà durant tota la nit !!
Però aquesta història no acaba aquí ... ens espera a les Entretes una gran aventura amb el Sergi el pare de la Nit i la baixada del riu Glorieta ... ja us ho explicarem!
Karme


30 de jul. 2015

Nits d'estiu màgiques amb Contes a domicili

Ens fa molta il·lusió ser una de les propostes estiuenques de l'ExploraTgn.cat! L'amiga Barbara va pagar en espècies la sessió que una de les integrants de les Entretres va fer el passat mes a casa seva.
Que passeu un bon estiu i no us oblideu d'explicar-vos històries a totes hores!