El
follet Pocason va viatjar un vespre de divendres fins a Vilarodona.
Arraulit al seu llitet de cartró va arribar una mica marejat perquè
ell no està gens acostumat a viatjar amb cotxe tanta estona; dalt
d’un núvol sí, ja ho sabeu, però sobre rodes…
Allà
l’esperaven, tot acabant de sopar, el Lluc, el Jan i els seus
pares. El Jan havia après a gatejar feia dos dies i la son i el
cansament per l’esforç el van vèncer però el més gran dels
germans, tapat fins al nas amb una manta dolça i assegut al sofà al
costat de la mare, on cada nit escolta històries, va poder tenir el
follet (que va trobar que era molt molt petit) prop seu mentre la Rat
explicava històries a la família.
El
Lluc va aprendre com és que el nostre follet necessita que li
expliquin contes i ens acompanya sempre a les cases on anem, com és
que l’aigua del mar és salada i quines artimanyes va empescar-se
el llop per poder entrar a la casa de les set cabretes…sort que tot
va acabar bé i les cabretes van poder cantar aquella cançó!
El
follet va marxar carregat d’històries i de productes de l’hort
dels avis i padrins del Lluc i el Jan i d’un munt de cosetes bones
i dolces de la zona i de l’Albi, el poble de la mare, tot i que el
més dolç d’aquella casa duia posat un pijama ple d’ales de
ratpenat…
Rat
