El poder dels contes

El follet gran lector i apassionat dels contes ens ha fet arribar aquest article sobre el poder dels contes. No us el perdeu!

Bon dissabte a tots!

Cap a la vila medieval de Montblanc!

El follet, tot i estar dins la seva capsa de llumins, va notar que anàvem cap a un lloc més fred. Arraulit com estava li va costar una mica de sortir del seu llitet, potser per això, potser per la vergonya que sempre l’acompanya, o potser perquè l’Aran, el patuf de casa, no sabia ben bé què tenia i només venia de tant en tant…però quan va sortir-ne va estar la mar de (mai millor dit)  tranquil i content als braços de la Mar, una nena molt riallera, atenta i entuasiasmada amb els contes. A més, el seu doble de ganxet també l’esperava!

El berenar va ser per llepar-se els dits i el follet va endur-se un clauer  fet per la mama de la casa que li anirà la mar de bé per no perdre mai les claus de casa perquè… mira que si una nit no pot entrar quan les narradores el deixem al portal i ha de trucar el timbre…llavors  a casa seva sabrien que existeix!!!!.

Vaig haver de convèncer-lo per què no mengés res dels dolços exquisits que vam endur-nos de la Conca i que la tieta de la Mar ens havia preparat en caixes. Ens va costar molt i molt a tots dos d’aguantar-nos-en les ganes!

A casa del Guillem

Quina alegria més gran que va tenir el Follet Pocason en veure l’altre follet, el de ganxet, que era com ell, però més gran, i més resistent. El tió va fer-lo arribar en aquella casa i des d’aleshores sabíem que tard o d’hora aniríem a fer-hi una visita.

Ell, el Guillem i la seva mare ens esperaven a Reus. El pare, que escoltava amb ulls d’infant,  s’hi va afegir així que va plegar de la feina.

Mai el follet no havia vist que algú no pogués estar-se ni un minut de rellotge quiet sense moure’s, sense necessitat d’aixecar-se, moure braços i cames, peus i mans… però exquisidament atent, sense perdre ni un bri d’història.

Vam quedar, el follet i jo, sorpresos. Tenim com tan “lligat” que l’actitud i activitat quieta del cos va lligada a una escolta atenta!  El Guillem va ensenyar-nos que això no sempre és així…Va ser un regal.

A ell li agrada d’anar a la platja i m’ha promès que, si un dia hi va i troba el molinet de sal, es farà un selfi i me l’enviarà. Suposo que em deixarà que la comparteixi també amb vosaltres!

De moment hem quedat per anar un dia a la Granja Neri a fer-hi alguna de les moltes i interessants activitats que s’hi organitzen. El follet, és clar, m’ha dit que vol venir-hi també. No sé com ens ho farem… ell sempre marxa de casa al vespre, mentre s’acaben els banys i sopen, per marxar d’estranquis.

Haurem de trobar la manera…