AQUESTES FESTES... CONTES A DOMICILI

Les Entret(r)es n'estem preparant una de bona per aquestes festes de Nadal... Famílies estigueu atentes a les novetats.

Carme, Rat, Imma i follet Poca Son

Contes a Baix a Mar

El darrer dilluns del mes d'octubre vam anar amb el follet Poca son a explicar contes en una caseta a Baix a Mar, el barri pescador de la Torre. 

Les d'Entretes tenim uns quants deutes pendents i com a bones pagadores s'han d'anar complint i tot és començar...  El soroll de les onades van ser el fil musical dels contes d'aquesta nit. Les protagonistes, les filolles de l'Hugo el nostre il·lustrador: la Joana i la petita Ingrid. 

La mare va explicar-los  que aquell dia rebrien una visita-regal molt especial de part del seu padrí Hugo: un follet a qui li agraden molt els contes acompanyat d'una contacontes.

Ja us podeu imaginar els nervis de les petites, principalment de la més gran, la Joana de tres anys d'edat, no va parar quieta fins que cap a quarts de nou el follet i servidora vam arribar.

Aquest dia vaig optar pel tradicional mocador de farcells d'on en van anar sortint contes i més contes: el d'una erugueta massa afamada, el de la tortuga que vol saber quin gust té la lluna.... La Joana escoltava les històries i la petita Ingrid anava d'un costat a l'altre, ara escoltant, ara agafant un conte... el resultat va ser una estona de contes molt agradable.

I com que en aquella casa el fil musical el posa el mar però també la mare amb el piano vam tenir un regal del tot inesperat: dos cds de dues cantates infantils precioses! A reveure! Ens tornarem a veure ben aviat...tenim encara dos deutes pendents amb la Joana i l'Ingrid.

Imma

L'Hugo Prades, el nostre il·lustrador de capçalera

Tenim el gust de presentar-vos un gran il·lustrador i també un bon amic: l'Hugo Prades. Aquest artista d’El Catllar (Tarragonès) té un gran recorregut en el camp de la il·lustració.

Va començar els estudis de delineació i podríem dir que va aprendre l’ofici de la mà d’en Dídac Sánchez, un altre il·lustrador de Torredembarra, durant tres anys.

L’Hugo, en el camp de la il·lustració, ha anat tocant TOTES LES TECLES, us explicarem les que sonen més fort:

1.Fa vint anys que l’empresa alemanya Heye li encarrega il·lustracions per als seus trencaclosques de capsa triangular: podeu trobar-ne des de 500 a 4.000 peces! És un gust poder admirar aquests treballs tot anant-los construint.

2.Ha treballat per al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a través del Camp d’Aprenentatge del Tarragonès realitzant il·lustracions de reconstrucció història en dossiers didàctics sobre la quotidianitat a l’època romana.

3.Durant cinc anys va treballar fent caricatures a Port Aventura.

4.Ha treballat en la il·lustració de llibres de text per a les editorials Barcanova i Edebé.

5. És coautor de les il·lustracions del còmic "1811. El setge de Tarragona" editat per l'Ajuntament amb motiu del bicentenari del setge de la Guerra del Francès. 

6.És autor del cartell del seguici popular de la ciutat de Tarragona concentrat a les escales de la catedral, present a moltes escoles de la ciutat sobretot per Festa Major. 

7.Darrerament, ha dibuixat les il·lustracions de la Guia "A peu per Tàrraco" de l'Editorial Arola i les de cinc contes de l'Editorial Cossetània.

8.L'Hugo es va deixar enredar pel nostre projecte i el nostre do de paraula i no va dubtar ni un moment en donar-nos un cop de mà. Hores i hores de treball, de proves de colors, de propostes, d'anades i vingudes de correus electrònics i alguna tarda... El resultat de tota aquesta feinada és la capçalera del nostre bloc i l'estimat follet Poca Son.

Moltes gràcies Hugo per ajudar-nos a donar forma i color a la primera aventura del col·lectiu.

Podeu endevinar què bescanviarem amb l'Hugo? Les seves filloles ja ho saben...

La sorpresa que preparen algunes famílies

Tres famílies amigues d’aquesta ciutat s’han aplegat per fer juntes un bescanvi. Amb les seves mans i els mitjans tècnics de què disposen estan preparant una sorpresa. Com que hi ha despesa considerable i moltes hores de feina i paciència s’han aplegat per fer petites factories familiars...

Serà un detall-record del moment que nens, nenes i adults vivim en participar en el projecte Contes a Domicili.

Aviat, ben aviat, farem arribar aquests detalls a les famílies que ja han tingut la sort de compartir amb nosaltres aquests moments (no patiu, els adults: també n’hi haurà una per a vosaltres!) i guardarem les que quedin amb molta il·lusió per poder-les repartir per força llars on, com nosaltres, els que hi viuen estiguin encantats per la màgia dels contes...

 Entret(r)es

Expliquem el nostre projecte a l'Escola d'Educadors Socials de Reus

El vespre del dimarts 2 d’octubre dues de nosaltres i el nostre estimat follet Poca Son vam ser a la seu del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya a Reus, al carrer Gaudí. Ens esperaven una colla d’educadors de diferents àmbits: serveis socials bàsics, centres de menors, centres oberts, llars d’infants.. que celebraven el Dia Internacional de l'Educació social i havien passat una tarda tot veient i comentant uns documentals sobre infància i educació en contextos i països ben diferents. Després del sopar on es van poder compartir menjars boníssims, especialment els fets a casa, vam presentar el nostre projecte ajudades del nostre bloc.

Els educadors i educadores van valorar positivament la iniciativa i van considerar-la un encert, una idea original i que ens permetia de dur el gust d'escoltar contes a les cases que volguessin acollir-nos.

Després de la narració de dues històries per a adults sobre Déu nostrusenyor... la bona música d'en Carles (també educador) i la seva guitarra va donar per acabada la festa... 

Ens va agradar molt i molt de ser-hi!

Imma i Rat

Contes a casa d'uns bell coneguts del follet Poca Son

Vàrem començar tard al vespre, però això ja ho tenen les vacances, sobretot les d’estiu… el temps té la possibilitat de pensar que pot allargaaaaaaar-se com un xiclet de duro i durar per sempre….

Vàrem quasi començar amb una petició especial: l’Elmer, per continuar amb les tres històries “amb salero” però, entremig, “una espontània” del públic, de dos anys, ens va regalar una història quan a ella li va semblar. M’agradaria poder-vos explicar la satisfacció narrativa que tingué després de pispar-me l’ofici i el nostre, en escoltar-la i acompanyar-la amb les pestanyes del conte.

L’habitació de les nenes, que havien decidit de convidar una amiga de l’ànima que a mi em sonava d’alguna cosa, va ser un espai ideal, tot pensat i situat per a escoltar històries. El follet Poca Son va estar encantat de poder ser per uns moments a les mans de la seva estupenda creadora en feltre i un reporter intrèpid s’enfilà als arbres i baixà a les coves per fer bones fotos...

Si vam començar tard vam acabar tardíssim, això sí, amb un gust ben dolç: el dels cupcakes amb mandanga rosa, igualeta igualeta que la de la Pantera Rosa de quan érem menuts… mmmm . Ara m’adono que en poques ratlles he escrit dues referències al passat …ai, que ja ho té, la tardor, això de la nostàlgia…

Rat

Butxaques plenes de contes a La Riera

Vam arribar a La Riera. Era la primera vegada que el Follet poca-son i una servidora de vostès anàvem a una casa on no coneixíem ningú. Després de la sessió, i per casualitats de la vida, xerrant, xerrant vam descobrir que si ens descuidem acabem essent parents de lluny però la veritat és que fan encara més respecte aquestes sessions quan es tracta de famílies que no coneixes de res…

El Marc, la Júlia i l’Ariadna escoltaven des del sofà amb uns ulls com unes llimones (grans com les del seu hort) i els seus pares també badaven molt amb les històries.

Ells van demanar-me si podien ser contes amb missatge... i em sembla que les butxaques dels pijames en van quedar ben plenes, de missatges!. Les meves van marxar curulles de tomàquets, carabassons, cogombres, patates, raïm... amb cistella i tot!!

Rat