Les Entret(r)es us desitgem un any 2014 ple de moolts CONTES en família

No podem deixar enrere aquest any sense recordar que ha estat un any ben especial per a nosaltres. L'any 2013, malgrat la crisi i les tisorades generals, ha vist néixer i créixer el nostre projecte de "Contes a domicili" i han estat moltes les famílies que han pogut gaudir a casa d'una sessió de contes. 

Moltes gràcies als pares que heu confiat en el nostre projecte i als vostres fills. Per a nosaltres aquestes sessions han estat màgiques, ens han deixat un deliciós regust de boca i moltíssimes ganes de seguir explicant contes a domicili i de sorprendre-us.

Hem acabat l'any amb una preciosa sessió de contes en un domicili ben especial: una carpa al bell mig de la Rambla de Tarragona i amb una família ben nombrosa. 

Hugo, Anabel, famílies que heu fet les "xapes".... Moltes gràcies a tots per fer-ho possible i especialment a l'Alba i a la Violant que van fer possible la sessió a la Fira d'Artesans!

Aquest diumenge les ENTRET(r)ES explicaran CONTES a la Fira d'artesans de Tarragona

Els que ens coneixeu ja sabeu que a nosaltres ens agrada portar els contes a les cases, en un ambient íntim, familiar, tranquil, casolà... però el diumenge 22 de desembre de 18 a 19,30h hem decidit fer una excepció.

Ens trobareu a la Rat, la Carme, l'Imma explicant contes en una carpa/haima a la fira d'artesania de la Rambla Nova de Tarragona. 

Durant una hora i mitja convertirem l'espai de la haima en una habitació de nens on les families puguin escoltar una estoneta de contes. 

I com que a nosaltres ens agrada que a les sessions de Contes a domicili hi siguin presents tota la família us demanem que els papes, les mames, els tiets o les àvies acompanyeu els vostres fills i gaudiu en família dels nostres contes.
L'habitació serà petita i només s'hi podrà entrar per grupets. La durada de les sessions serà d'uns quinze minuts durant els quals podreu escoltar diferents contes de la veu de les tres narradores.

El follet Poca Son ja ens ha avisat que també hi serà! 

Tenim moltes ganes que més famílies coneguin el nostre projecte!!

Contes a domicili explica el seu projecte a l'associació tarragonina Porta'm a prop

El dimecres 18 de desembre vam explicar el nostre projecte i uns quants contes a un grup de famílies que integren l'associació de suport a la maternitat Porta'm a prop.  Aquest grup de pares, mares i fills es reuneix cada dimecres a la Ciberaula de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per a compartir idees, experiències i dubtes sobre la maternitat i la criança dels fills.

Us imagineu ser en una habitació al mig de la Rambla de Tarragona escoltant contes?

Els que ens coneixeu ja sabeu que a nosaltres ens agrada portar els contes a les cases, en un ambient íntim, familiar, tranquil, casolà... però el diumenge 22 de desembre de 18 a 19,30h hem decidit fer una excepció.

Ens trobareu a la Rat, la Carme, l'Imma explicant contes en una carpa/haima a la fira d'artesania de la Rambla Nova de Tarragona. 

Durant una hora i mitja convertirem l'espai de la haima en una habitació de nens on les families puguin escoltar una estoneta de contes. 

I com que a nosaltres ens agrada que a les sessions de Contes a domicili hi siguin presents tota la família us demanem que els papes, les mames, els tiets o les àvies acompanyeu els vostres fills i gaudiu en família dels nostres contes.
L'habitació serà petita i només s'hi podrà entrar per grupets. La durada de les sessions serà d'uns quinze minuts durant els quals podreu escoltar diferents contes de la veu de les tres narradores.

El follet Poca Son ja ens ha avisat que també hi serà! 

Tenim moltes ganes que més famílies coneguin el nostre projecte!!

AQUESTES FESTES... CONTES A DOMICILI

Les Entret(r)es n'estem preparant una de bona per aquestes festes de Nadal... Famílies estigueu atentes a les novetats.

Carme, Rat, Imma i follet Poca Son

Contes a Baix a Mar

El darrer dilluns del mes d'octubre vam anar amb el follet Poca son a explicar contes en una caseta a Baix a Mar, el barri pescador de la Torre. 

Les d'Entretes tenim uns quants deutes pendents i com a bones pagadores s'han d'anar complint i tot és començar...  El soroll de les onades van ser el fil musical dels contes d'aquesta nit. Les protagonistes, les filolles de l'Hugo el nostre il·lustrador: la Joana i la petita Ingrid. 

La mare va explicar-los  que aquell dia rebrien una visita-regal molt especial de part del seu padrí Hugo: un follet a qui li agraden molt els contes acompanyat d'una contacontes.

Ja us podeu imaginar els nervis de les petites, principalment de la més gran, la Joana de tres anys d'edat, no va parar quieta fins que cap a quarts de nou el follet i servidora vam arribar.

Aquest dia vaig optar pel tradicional mocador de farcells d'on en van anar sortint contes i més contes: el d'una erugueta massa afamada, el de la tortuga que vol saber quin gust té la lluna.... La Joana escoltava les històries i la petita Ingrid anava d'un costat a l'altre, ara escoltant, ara agafant un conte... el resultat va ser una estona de contes molt agradable.

I com que en aquella casa el fil musical el posa el mar però també la mare amb el piano vam tenir un regal del tot inesperat: dos cds de dues cantates infantils precioses! A reveure! Ens tornarem a veure ben aviat...tenim encara dos deutes pendents amb la Joana i l'Ingrid.

Imma

L'Hugo Prades, el nostre il·lustrador de capçalera

Tenim el gust de presentar-vos un gran il·lustrador i també un bon amic: l'Hugo Prades. Aquest artista d’El Catllar (Tarragonès) té un gran recorregut en el camp de la il·lustració.

Va començar els estudis de delineació i podríem dir que va aprendre l’ofici de la mà d’en Dídac Sánchez, un altre il·lustrador de Torredembarra, durant tres anys.

L’Hugo, en el camp de la il·lustració, ha anat tocant TOTES LES TECLES, us explicarem les que sonen més fort:

1.Fa vint anys que l’empresa alemanya Heye li encarrega il·lustracions per als seus trencaclosques de capsa triangular: podeu trobar-ne des de 500 a 4.000 peces! És un gust poder admirar aquests treballs tot anant-los construint.

2.Ha treballat per al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a través del Camp d’Aprenentatge del Tarragonès realitzant il·lustracions de reconstrucció història en dossiers didàctics sobre la quotidianitat a l’època romana.

3.Durant cinc anys va treballar fent caricatures a Port Aventura.

4.Ha treballat en la il·lustració de llibres de text per a les editorials Barcanova i Edebé.

5. És coautor de les il·lustracions del còmic "1811. El setge de Tarragona" editat per l'Ajuntament amb motiu del bicentenari del setge de la Guerra del Francès. 

6.És autor del cartell del seguici popular de la ciutat de Tarragona concentrat a les escales de la catedral, present a moltes escoles de la ciutat sobretot per Festa Major. 

7.Darrerament, ha dibuixat les il·lustracions de la Guia "A peu per Tàrraco" de l'Editorial Arola i les de cinc contes de l'Editorial Cossetània.

8.L'Hugo es va deixar enredar pel nostre projecte i el nostre do de paraula i no va dubtar ni un moment en donar-nos un cop de mà. Hores i hores de treball, de proves de colors, de propostes, d'anades i vingudes de correus electrònics i alguna tarda... El resultat de tota aquesta feinada és la capçalera del nostre bloc i l'estimat follet Poca Son.

Moltes gràcies Hugo per ajudar-nos a donar forma i color a la primera aventura del col·lectiu.

Podeu endevinar què bescanviarem amb l'Hugo? Les seves filloles ja ho saben...

La sorpresa que preparen algunes famílies

Tres famílies amigues d’aquesta ciutat s’han aplegat per fer juntes un bescanvi. Amb les seves mans i els mitjans tècnics de què disposen estan preparant una sorpresa. Com que hi ha despesa considerable i moltes hores de feina i paciència s’han aplegat per fer petites factories familiars...

Serà un detall-record del moment que nens, nenes i adults vivim en participar en el projecte Contes a Domicili.

Aviat, ben aviat, farem arribar aquests detalls a les famílies que ja han tingut la sort de compartir amb nosaltres aquests moments (no patiu, els adults: també n’hi haurà una per a vosaltres!) i guardarem les que quedin amb molta il·lusió per poder-les repartir per força llars on, com nosaltres, els que hi viuen estiguin encantats per la màgia dels contes...

 Entret(r)es

Expliquem el nostre projecte a l'Escola d'Educadors Socials de Reus

El vespre del dimarts 2 d’octubre dues de nosaltres i el nostre estimat follet Poca Son vam ser a la seu del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya a Reus, al carrer Gaudí. Ens esperaven una colla d’educadors de diferents àmbits: serveis socials bàsics, centres de menors, centres oberts, llars d’infants.. que celebraven el Dia Internacional de l'Educació social i havien passat una tarda tot veient i comentant uns documentals sobre infància i educació en contextos i països ben diferents. Després del sopar on es van poder compartir menjars boníssims, especialment els fets a casa, vam presentar el nostre projecte ajudades del nostre bloc.

Els educadors i educadores van valorar positivament la iniciativa i van considerar-la un encert, una idea original i que ens permetia de dur el gust d'escoltar contes a les cases que volguessin acollir-nos.

Després de la narració de dues històries per a adults sobre Déu nostrusenyor... la bona música d'en Carles (també educador) i la seva guitarra va donar per acabada la festa... 

Ens va agradar molt i molt de ser-hi!

Imma i Rat

Contes a casa d'uns bell coneguts del follet Poca Son

Vàrem començar tard al vespre, però això ja ho tenen les vacances, sobretot les d’estiu… el temps té la possibilitat de pensar que pot allargaaaaaaar-se com un xiclet de duro i durar per sempre….

Vàrem quasi començar amb una petició especial: l’Elmer, per continuar amb les tres històries “amb salero” però, entremig, “una espontània” del públic, de dos anys, ens va regalar una història quan a ella li va semblar. M’agradaria poder-vos explicar la satisfacció narrativa que tingué després de pispar-me l’ofici i el nostre, en escoltar-la i acompanyar-la amb les pestanyes del conte.

L’habitació de les nenes, que havien decidit de convidar una amiga de l’ànima que a mi em sonava d’alguna cosa, va ser un espai ideal, tot pensat i situat per a escoltar històries. El follet Poca Son va estar encantat de poder ser per uns moments a les mans de la seva estupenda creadora en feltre i un reporter intrèpid s’enfilà als arbres i baixà a les coves per fer bones fotos...

Si vam començar tard vam acabar tardíssim, això sí, amb un gust ben dolç: el dels cupcakes amb mandanga rosa, igualeta igualeta que la de la Pantera Rosa de quan érem menuts… mmmm . Ara m’adono que en poques ratlles he escrit dues referències al passat …ai, que ja ho té, la tardor, això de la nostàlgia…

Rat

Butxaques plenes de contes a La Riera

Vam arribar a La Riera. Era la primera vegada que el Follet poca-son i una servidora de vostès anàvem a una casa on no coneixíem ningú. Després de la sessió, i per casualitats de la vida, xerrant, xerrant vam descobrir que si ens descuidem acabem essent parents de lluny però la veritat és que fan encara més respecte aquestes sessions quan es tracta de famílies que no coneixes de res…

El Marc, la Júlia i l’Ariadna escoltaven des del sofà amb uns ulls com unes llimones (grans com les del seu hort) i els seus pares també badaven molt amb les històries.

Ells van demanar-me si podien ser contes amb missatge... i em sembla que les butxaques dels pijames en van quedar ben plenes, de missatges!. Les meves van marxar curulles de tomàquets, carabassons, cogombres, patates, raïm... amb cistella i tot!!

Rat

Contes a casa de l'Adei i l'Ian

Finals d'agost, festes al barri Misericòrdia de Reus. El carrer on viu la família Alonso està tallat... la música de festa m'acompanya mentre intento de trobar la casa. Finalment la trobo. Sembla com si estigués en un poble de casetes baixes i veïns prenent la fresca al carrer.

Abans de trucar, escolto unes veus enjogassades. L'Eva, la mare, obra la porta i em dóna la benvinguda, després el pares i... el món és un mocador! Sento una veu coneguda: 

-Carme, ets tu?

Ostres! És la Gemma, feia molts anys que no ens vèiem i recordem quan vam anar de monitores a unes colònies, parlem una mica i em diu que el seu fill és un amic íntim de la família.

Entro en una habitació: matalassos amb llençols amb dibuixos infantils, coixins ben grans, joguines i l'Adei, el seu germà Ian i els dos millors amics de l'Ian: el Liam i el Pol.

L'Adei no para, és el més petit i el pare l'agafa mentre conto la història del follet Poca Son que avui ha vingut especialment en el seu trenet de fusta per a l'Adei.

Em demanen si explicaré històries de misteri i por... mentre el Liam amb els ulls plens de felicitat em diu que ha conegut a Messi.

Començo la vetllada amb el el conte xinès del regal de la princesa i l'Adei s'acaba menjant la poma perquè diu que li agraden molt. Com que són grans els deixo triar la següent història: per què tenim les estacions de l'any o bé per què ens piquen les meduses a l'estiu?

Mentre decideixen em conten les seves aventures amb les meduses. L'Adei no para quiet, sembla que no escolti però de sobte quan explico el conte del mico, surt de l'habitació i torna amb dos micos de peluix, un petit i l'altre tan gran com jo.
Per acabar els explico la història de la meva tieta Mercè i les seves vacances en un poble del Pirineu... es fa silenci mentre l'Adei juga amb el tren del follet Poca Son. L'Eva, la mare, escolta la història amb els ulls ben oberts i orelles ben alerta per a rebre un petit ensurt final que fa que l'Ian caigui de cul al matalàs i l'habitació s'ompli de cleques. 

Ui! quin ensurt! Coses del contes de por...

És l'hora d'acabar, pares i nens em donen una caixa plena de tomàquets, pebrots verds i vermell de l'hort familiar i una bonica capsa plena de roses de pasta de full i melmelada que entre tots han fet amb molta il·lusió.

Marxo i escolto de nou els sorolls dels jocs dels nens que estan preparats per a passar una nit plegats en uns matalassos que ara estan ben plens d'històries.

Gràcies a tots i, per cert, les roses són delicioses!
Carme

Contes a la caseta del bosc de l'Aitana

Arribar fins a la caseta del bosc de l'Aitana i la seva família no va ser gaire fàcil. Em sembla que vaig agafar el camí llarg però no patiu no vaig ensopegar amb cap llop ni vaig haver de deixar pedretes per després saber trobar el camí de tornada.

Finalment, però, ens vam trobar al lloc convingut i l'Aitana dalt de la seva bicicleta rosa em va acompanyar fins a la porta de la casa. Vaig agafar el meu cistell ple de contes, unes quantes pomes, una mica d'aigua... i vaig entrar.

Mmmm quina bona olor!

A dins ens hi esperaven en Dan, un molt bon amic de l'Aitana i dues molt bones amigues de la família i el gat Melindro, una mica moix.

La Griselda amb el petit Genís a la panxa i el pare van deixar fer a la seva filla. L'Aitana va decidir en quins espais d'aquella casa amb olor d'espígol, englantina i romaní explicaríem els contes.

Després de presentar el follet Poca Son, que sempre ens acompanya a les sessions de Contes a domicili, l'Aitana va ser l'encarregada de tenir-ne cura. I tot seguit van començar els contes: en primer lloc al menjador, després a la cambra de jocs de l'Aitana i per acabar asseguts còmodament al sofà. El Melindro ens seguia una mica desconcertat.

Mentre el pare anava preparant el sopar els contes van anar envaint tots els racons d'aquella caseta del bosc. Amunt i avall, cap aquí i ara cap allà... una rera l'altra les històries van anar sortint del cistell: una poma amb poders de fer-te saltar sense parar, una talpeta curta de vista, un conte embarbussat, un pèsol diferent i per acabar la història dels tres bandits més famosos del món dels contes. Una hora ben llarga de contes que ens va passar volant.

Una sessió especial amb una família molt acollidora que em van fer sentir com a casa. 

Abans de marxar els vaig deixar la POMA de la primera història a sobre de la taula. Qui serà el valent que gosarà mossegar-la? Per si les mosques els vaig dir que ho fessin a l'hora de les postres, quan jo ja fos ben lluny i sobre tot tinguessin cura de tancar portes i finestres... no fos cas que sortissin volant. Se la van menjar? O encara deu ser sobre de la taula?

Abans de marxar vaig tenir la sort de treure el nas a la cambra on aquells artesans extreuen de les plantes els seus olis essencials...

Petons, abraçades i promeses que repetiran Contes a domicili. A fora tot era fosc com la gola d'un llop. A poc a poc, vaig anar deixant enrere la caseta enmig del bosc amb olor d'espígol i englantina tot enfilant el camí cap a casa meva a la vora de la mar amb el meu cistell ple de contes i la sensació d'haver viscut una vetllada màgica.

Imma

CONTES A L'ESTIU? I tant! Som notícia a la revista: MIRADOR DE TARRAGONA

Contes a casa de la Jana, l'Aniol, en Pemba i amb TV3 de convidat

Arribem. Trobem un cartell on llegim “BENVINGUTS” a la porta. Quan truquem al timbre se senten crits, xisclets i lladrucs d’alegria. Entrem. Petons i abraçades: això ja passa quan vas a casa d’amics!

Quan entrem el periodista de TV3, el tècnic de càmera i jo, al menjador hi ha un bé de déu de coses bones per menjar i beure i també tres plantes dolces i especials: una per a cada una de les narradores d’Entretes. A les sessions només hi anem una de nosaltres cada vegada, però en aquesta casa s’han recordat de totes.

Després de l’entrevista a la família i a la narradora (amb la companyia insistent de la Pemba que s’ha pres seriosament això de sortir a la tele) comença la sessió: presento el follet Pocason i explico com ha fet cap en aquella casa…

Fem una pausa perquè abans que l’equip de TV3 torni a Barcelona volem que marxi amb la panxa plena i les pastetes que ha cuinat la Montse de cap manera no es poden quedar a la safata. Ens llepem dits i bigotis i… continuem.

Ja sense càmeres, torna la màgia del moment íntim. Trobem a faltar l’Hugo i l’Aniol que a estones no hi són, però això ja passa quan els qui són tan petits es cansen, es neguitegen, es posen nerviosos...la Jana i la Montse no perden detall i obren uns ulls com unes taronges per recordar-se de tot i explicar-los les històries senceres l’endemà. La Jana, fins i tot, aprèn que un mateix conte, com el de la princesa de la Sal, es pot allargar o escurçar, o canviar o adaptar per fer-ne una preciosa obra de teatre...

En acabar la sessió rebo una corona preciosa que m’han fet les dues artistasses de la família. La Jana tenia molt clar que volia fer-me-la i la mare l’ha ajudada.

Després, les dues tenim un regal: un preciós llibre editat expressament per a nosaltres dues, un per a ella i un per a mi, narrant la història de la sessió d’aquella nit.

La família ha tingut quinze dies per embastar la història, enviar fotos, fer la corona i retratar-la...tot perquè una empresa de Barcelona fes realitat el conte.

La Jana i jo, sorpreses, no trobem el moment de tancar la boca i empassar avall perquè tenim un nus a la gola, d’aquells que costen de desfer i fan pujar aigua als ulls...

Aquests nusos, a més, fan un tap a les paraules que sembla que, dins, estiguin totes intentant de trobar quina d’elles és la més justa, la més precisa, la més expressiva per manifestar el que sent la persona que les ha de dir, però noto que s’atabalen, pobretes, i que cap d’elles gosa a pujar amunt perquè la pugui pronunciar...Cap no se sent prou potent per descriure tanta emoció... això ja passa quan els regals es fan amb el cor...

Rat

Contes a casa del Rafel i la Queralt de Tarragona

Truco al timbre. M'obren la porta. La Bàrbara, la mare, em diu que m'afanyi que ja fa una estona que els nens m'esperen... Avui és un dia molt especial pel Rafel, per a la Queralt i per a la resta de la família i acabar-lo amb uns contes els sembla una idea fantàstica. Els dos germans corren per la casa amb pijama, sopats i ben netets... em mirem amb unes carones d'il·lusió que em recorden els nens quan veuen els Reis Mags de l'Orient.

-Si et sembla bé ho farem a l'habitació dels nens -em diu la mare- és allà on sempre expliquem les històries abans d'anar a dormir. 

La mare m'explica que durant la setmana és ella qui conta els contes i els caps de setmana  ho fa el pare. La mare els llegeix contes i el pare se'ls inventa a partir d'unes paraules que trien els nens... Els comento que em recorda als exercicis de fantasia d'en Rodari. Els pares m'avisen que la Queralt es relaxa molt i pot adormir-se.... 

La mare i el pare també volen ser-hi. Cap problema. Abans de començar els comento que no he vingut sola:

-Si no us sap greu tinc un amic que s'espera a la porta i que també li agradaria escoltar els contes... 

Cares d'interrogació. Els presento el Follet Poca Son i la Queralt se'l queda a les mans tota l'estona.

Ens posem còmodes i comencen els contes... Vet aquí una vegada... el cavall del rei en Jaume … en Bernat un nen que s'amoïnava massa per les coses … quatre tigres una mica bèsties i presumits... i de mica en mica els contes van descabdellant-se fins acabar la vetllada amb una petita recepta de pluja i sucre per ser feliç. I vet aquí una gat i vet aquí un gos...

Ens ho hem passat moooolt bé. Ha estat una gran satisfacció ser tan esperada i volguda a casa del Rafel i de la Queralt. Bona nit família i bons contes!
Imma

Contes a domicili... una de les propostes destacades del web ExploraTgn.cat

Voleu llegir l'article? I aprofiteu per donar un cop d'ull a tot el web... Moooltes gràcies!

Us presentem el Follet Poca Son

Ens acompanya a totes les sessions... la seva és una història mooolt llarga que us explicarem un altre dia...

Ens estrenem!!!

Divendres a la nit. Tard perquè la mare plega "a les quinientes" de treballar. Sorpresa per a la canalla i, sobretot, per a la que fa tres dies va fer anys i ella sola va decidir que el seu aniversari, enguany, duraria tres dies i tres nits. Hi som a temps doncs! Visca!

Sofà. Menjador. Bebè entusiasta que no para d'ensenyar joguines als qui no som d'allà. Gos enorme i encantador que no acaba de trobar ni la postura ni el lloc per escoltar històries. Pijames, dents i... contes. Molt, molt a prop.

Presento el follet Poca Son que, tímid amb tanta canalla a la família, accepta d'escoltar les històries a la falda de l'Aisha. Avui contes amb Salero, salero del bo, perquè després d'explicar què li va passar a la Princesa de la Sal, ve la resposta a la pregunta que us heu fet més d'un cop: per què la mar és salada? I, sense deixar-lo, el Salero, sentim la flaire d'unes creps boníssimes i molt musicals...

Tard. Molt tard. Els daiquiris i els mojitos els deixem per un altre dia. I això que no preveiem que algun personatge malvat pot aparèixer de sobte als somnis de segons qui...

Ha estat un plaer, un plaer dels grossos compartir històries després de tant temps de no fer-ho amb aquests nens...

Rat

I avui som notícia a El Punt Avui!

Gràcies a la Mercè i al Joan Carles per creure en el nostre projecte i al bar la Cocotte de Tarragona! Voleu llegir el seu article?

Ja ens hem estrenat!

Les Entret(r)es i el follet Poca Son ja han visitat a la primera família: l'Aisha, l'Hilina, el Bíniam i l'Ada han gaudit de la primera contada! Esperem que hàgiu xalat d'allò més!

Participem al programa Matins en xarxa

Avui el nostre projecte  "Contes a domicili" s'ha fet sentir per les diferents emissores municipals de Catalunya dins el programa "Matins en xarxa" amb Marc Lobato.

La Vanguardia digital es fa ressò de la nostra proposta de contes...

Ja veieu que no parem... avui parlem dels nostres contes a La Vanguardia digital... ara només falta saber quins nens seran els primers de rebre la visita del Follet Poca Son!

Tarragona Ràdio ens entrevista a l'espai NENS

El dimarts 21 de maig vam ser, telefònicament, a l'espai setmanal NENS de Tarragona Ràdio! Voleu escoltar l'entrevista? 

Dos blocs de literatura infantil que es fan ressò del nostre projecte. Ens encanta!

Estem la mar de contentes d'assabentar-nos que dos blocs de literatura infantil i juvenil parlen del nostre projecte. Us animem a visitar aquests dos blocs!
Bib.botó. Grup de Biblioteques Infantils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de Catalunya i l'altre bloc amb moltíssimes recomanacions literàries per a infants i joves Un chat botté

FET A TARRAGONA

Ens fa molta il·lusió que el periodista Pepe Ardila hagi fet un article sobre el nostre primer projecte al diari digital Fet a Tarragona. Aquí us deixem l'enllaç Fet a Tarragona

col·lectiu entretes a la premsa

Avui ens hem despertat amb una notícia que ens ha fet molta il·lusió: la nostra proposta es presenta de forma oficial al Diari de Tarragona, aquí us la deixem.

Una aventura

L'altre dia a tres "cuentistes" se'ns va ocórrer una manera de no deixar d'explicar històries... La primera proposta conjunta que hem ideat és la d'explicar contes...