Truco
al timbre. M'obren la porta. La Bàrbara, la mare, em diu que
m'afanyi que ja fa una estona que els nens m'esperen... Avui és un
dia molt especial pel Rafel, per a la Queralt i per a la
resta de la família i acabar-lo amb uns contes els sembla una idea
fantàstica. Els dos germans corren per la casa amb pijama, sopats i
ben netets... em mirem amb unes carones d'il·lusió que em recorden
els nens quan veuen els Reis Mags de l'Orient.
-Si
et sembla bé ho farem a l'habitació dels nens -em diu la mare- és
allà on sempre expliquem les històries abans d'anar a dormir.
La mare m'explica que durant la setmana és ella qui conta els contes i els caps de setmana ho fa el pare. La
mare els llegeix contes i el pare se'ls inventa a partir d'unes
paraules que trien els nens... Els comento que em recorda als
exercicis de fantasia d'en Rodari. Els pares m'avisen que la Queralt
es relaxa molt i pot adormir-se....
La
mare i el pare també volen ser-hi. Cap problema. Abans de començar
els comento que no he vingut sola:
-Si
no us sap greu tinc un amic que s'espera a la porta i que també li
agradaria escoltar els contes...
Cares
d'interrogació. Els presento el Follet Poca Son i la Queralt se'l
queda a les mans tota l'estona.
Ens
posem còmodes i comencen els contes... Vet aquí una vegada... el
cavall del rei en Jaume … en Bernat un nen que s'amoïnava massa
per les coses … quatre tigres una mica bèsties i presumits... i de mica en mica els contes van descabdellant-se fins acabar la vetllada
amb una petita recepta de pluja i sucre per ser feliç. I vet aquí
una gat i vet aquí un gos...
Ens
ho hem passat moooolt bé. Ha estat una gran satisfacció
ser tan esperada i volguda a casa del Rafel i de la Queralt. Bona nit família i bons contes!
Imma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada