CONTES A L'ESTIU? I tant! Som notícia a la revista: MIRADOR DE TARRAGONA

Contes a casa de la Jana, l'Aniol, en Pemba i amb TV3 de convidat

Arribem. Trobem un cartell on llegim “BENVINGUTS” a la porta. Quan truquem al timbre se senten crits, xisclets i lladrucs d’alegria. Entrem. Petons i abraçades: això ja passa quan vas a casa d’amics!

Quan entrem el periodista de TV3, el tècnic de càmera i jo, al menjador hi ha un bé de déu de coses bones per menjar i beure i també tres plantes dolces i especials: una per a cada una de les narradores d’Entretes. A les sessions només hi anem una de nosaltres cada vegada, però en aquesta casa s’han recordat de totes.

Després de l’entrevista a la família i a la narradora (amb la companyia insistent de la Pemba que s’ha pres seriosament això de sortir a la tele) comença la sessió: presento el follet Pocason i explico com ha fet cap en aquella casa…

Fem una pausa perquè abans que l’equip de TV3 torni a Barcelona volem que marxi amb la panxa plena i les pastetes que ha cuinat la Montse de cap manera no es poden quedar a la safata. Ens llepem dits i bigotis i… continuem.

Ja sense càmeres, torna la màgia del moment íntim. Trobem a faltar l’Hugo i l’Aniol que a estones no hi són, però això ja passa quan els qui són tan petits es cansen, es neguitegen, es posen nerviosos...la Jana i la Montse no perden detall i obren uns ulls com unes taronges per recordar-se de tot i explicar-los les històries senceres l’endemà. La Jana, fins i tot, aprèn que un mateix conte, com el de la princesa de la Sal, es pot allargar o escurçar, o canviar o adaptar per fer-ne una preciosa obra de teatre...

En acabar la sessió rebo una corona preciosa que m’han fet les dues artistasses de la família. La Jana tenia molt clar que volia fer-me-la i la mare l’ha ajudada.

Després, les dues tenim un regal: un preciós llibre editat expressament per a nosaltres dues, un per a ella i un per a mi, narrant la història de la sessió d’aquella nit.

La família ha tingut quinze dies per embastar la història, enviar fotos, fer la corona i retratar-la...tot perquè una empresa de Barcelona fes realitat el conte.

La Jana i jo, sorpreses, no trobem el moment de tancar la boca i empassar avall perquè tenim un nus a la gola, d’aquells que costen de desfer i fan pujar aigua als ulls...

Aquests nusos, a més, fan un tap a les paraules que sembla que, dins, estiguin totes intentant de trobar quina d’elles és la més justa, la més precisa, la més expressiva per manifestar el que sent la persona que les ha de dir, però noto que s’atabalen, pobretes, i que cap d’elles gosa a pujar amunt perquè la pugui pronunciar...Cap no se sent prou potent per descriure tanta emoció... això ja passa quan els regals es fan amb el cor...

Rat

Contes a casa del Rafel i la Queralt de Tarragona

Truco al timbre. M'obren la porta. La Bàrbara, la mare, em diu que m'afanyi que ja fa una estona que els nens m'esperen... Avui és un dia molt especial pel Rafel, per a la Queralt i per a la resta de la família i acabar-lo amb uns contes els sembla una idea fantàstica. Els dos germans corren per la casa amb pijama, sopats i ben netets... em mirem amb unes carones d'il·lusió que em recorden els nens quan veuen els Reis Mags de l'Orient.

-Si et sembla bé ho farem a l'habitació dels nens -em diu la mare- és allà on sempre expliquem les històries abans d'anar a dormir. 

La mare m'explica que durant la setmana és ella qui conta els contes i els caps de setmana  ho fa el pare. La mare els llegeix contes i el pare se'ls inventa a partir d'unes paraules que trien els nens... Els comento que em recorda als exercicis de fantasia d'en Rodari. Els pares m'avisen que la Queralt es relaxa molt i pot adormir-se.... 

La mare i el pare també volen ser-hi. Cap problema. Abans de començar els comento que no he vingut sola:

-Si no us sap greu tinc un amic que s'espera a la porta i que també li agradaria escoltar els contes... 

Cares d'interrogació. Els presento el Follet Poca Son i la Queralt se'l queda a les mans tota l'estona.

Ens posem còmodes i comencen els contes... Vet aquí una vegada... el cavall del rei en Jaume … en Bernat un nen que s'amoïnava massa per les coses … quatre tigres una mica bèsties i presumits... i de mica en mica els contes van descabdellant-se fins acabar la vetllada amb una petita recepta de pluja i sucre per ser feliç. I vet aquí una gat i vet aquí un gos...

Ens ho hem passat moooolt bé. Ha estat una gran satisfacció ser tan esperada i volguda a casa del Rafel i de la Queralt. Bona nit família i bons contes!
Imma

Contes a domicili... una de les propostes destacades del web ExploraTgn.cat

Voleu llegir l'article? I aprofiteu per donar un cop d'ull a tot el web... Moooltes gràcies!

Us presentem el Follet Poca Son

Ens acompanya a totes les sessions... la seva és una història mooolt llarga que us explicarem un altre dia...

Ens estrenem!!!

Divendres a la nit. Tard perquè la mare plega "a les quinientes" de treballar. Sorpresa per a la canalla i, sobretot, per a la que fa tres dies va fer anys i ella sola va decidir que el seu aniversari, enguany, duraria tres dies i tres nits. Hi som a temps doncs! Visca!

Sofà. Menjador. Bebè entusiasta que no para d'ensenyar joguines als qui no som d'allà. Gos enorme i encantador que no acaba de trobar ni la postura ni el lloc per escoltar històries. Pijames, dents i... contes. Molt, molt a prop.

Presento el follet Poca Son que, tímid amb tanta canalla a la família, accepta d'escoltar les històries a la falda de l'Aisha. Avui contes amb Salero, salero del bo, perquè després d'explicar què li va passar a la Princesa de la Sal, ve la resposta a la pregunta que us heu fet més d'un cop: per què la mar és salada? I, sense deixar-lo, el Salero, sentim la flaire d'unes creps boníssimes i molt musicals...

Tard. Molt tard. Els daiquiris i els mojitos els deixem per un altre dia. I això que no preveiem que algun personatge malvat pot aparèixer de sobte als somnis de segons qui...

Ha estat un plaer, un plaer dels grossos compartir històries després de tant temps de no fer-ho amb aquests nens...

Rat

I avui som notícia a El Punt Avui!

Gràcies a la Mercè i al Joan Carles per creure en el nostre projecte i al bar la Cocotte de Tarragona! Voleu llegir el seu article?