Arribar
fins a la caseta del bosc de l'Aitana i la seva família no va ser
gaire fàcil. Em sembla que vaig agafar el camí llarg però no patiu no vaig ensopegar amb cap llop ni
vaig haver de deixar pedretes per després saber trobar el camí de
tornada.
Finalment,
però, ens vam trobar al lloc convingut i l'Aitana dalt de la seva
bicicleta rosa em va acompanyar fins a la porta de la casa. Vaig
agafar el meu cistell ple de contes, unes quantes pomes, una mica
d'aigua... i vaig entrar.
Mmmm
quina bona olor!
A
dins ens hi esperaven en Dan, un molt bon amic de l'Aitana i dues
molt bones amigues de la família i el gat Melindro, una mica moix.
La
Griselda amb el petit Genís a la panxa i el pare van deixar fer a la
seva filla. L'Aitana va decidir en quins espais d'aquella casa amb
olor d'espígol, englantina i romaní explicaríem els contes.
Després
de presentar el follet Poca Son, que sempre ens acompanya a les
sessions de Contes a
domicili, l'Aitana
va ser l'encarregada de tenir-ne cura. I tot seguit van començar els
contes: en primer lloc al menjador, després a la cambra de jocs de
l'Aitana i per acabar asseguts còmodament al sofà. El Melindro ens
seguia una mica desconcertat.
Mentre
el pare anava preparant el sopar els contes van anar envaint tots els
racons d'aquella caseta del bosc. Amunt i avall, cap aquí i ara cap
allà... una rera l'altra les històries van anar sortint del
cistell: una poma amb poders de fer-te saltar sense parar, una
talpeta curta de vista, un conte embarbussat, un pèsol diferent i
per acabar la història dels tres bandits més famosos del món dels
contes. Una hora ben llarga de contes que ens va passar volant.
Una
sessió especial amb una família molt acollidora que em van fer
sentir com a casa.
Abans de marxar els vaig deixar la POMA de la
primera història a sobre de la taula. Qui serà el valent que gosarà
mossegar-la? Per si les mosques els vaig dir que ho fessin a l'hora
de les postres, quan jo ja fos ben lluny i sobre tot tinguessin cura de tancar portes i finestres... no fos cas que sortissin
volant. Se la van menjar? O encara deu ser sobre de la taula?
Abans
de marxar vaig tenir la sort de treure el nas a la cambra on aquells
artesans extreuen de les plantes els seus olis essencials...
Petons,
abraçades i promeses que repetiran Contes a domicili. A fora tot
era fosc com la gola d'un llop. A poc a poc, vaig anar deixant enrere la caseta enmig
del bosc amb olor d'espígol i englantina tot enfilant el camí cap a
casa meva a la vora de la mar amb el meu cistell ple de contes i la sensació d'haver viscut una vetllada màgica.
Imma
