3 d’ag. 2013

Contes a la caseta del bosc de l'Aitana

Arribar fins a la caseta del bosc de l'Aitana i la seva família no va ser gaire fàcil. Em sembla que vaig agafar el camí llarg però no patiu no vaig ensopegar amb cap llop ni vaig haver de deixar pedretes per després saber trobar el camí de tornada.

Finalment, però, ens vam trobar al lloc convingut i l'Aitana dalt de la seva bicicleta rosa em va acompanyar fins a la porta de la casa. Vaig agafar el meu cistell ple de contes, unes quantes pomes, una mica d'aigua... i vaig entrar.

Mmmm quina bona olor!

A dins ens hi esperaven en Dan, un molt bon amic de l'Aitana i dues molt bones amigues de la família i el gat Melindro, una mica moix.

La Griselda amb el petit Genís a la panxa i el pare van deixar fer a la seva filla. L'Aitana va decidir en quins espais d'aquella casa amb olor d'espígol, englantina i romaní explicaríem els contes.

Després de presentar el follet Poca Son, que sempre ens acompanya a les sessions de Contes a domicili, l'Aitana va ser l'encarregada de tenir-ne cura. I tot seguit van començar els contes: en primer lloc al menjador, després a la cambra de jocs de l'Aitana i per acabar asseguts còmodament al sofà. El Melindro ens seguia una mica desconcertat.

Mentre el pare anava preparant el sopar els contes van anar envaint tots els racons d'aquella caseta del bosc. Amunt i avall, cap aquí i ara cap allà... una rera l'altra les històries van anar sortint del cistell: una poma amb poders de fer-te saltar sense parar, una talpeta curta de vista, un conte embarbussat, un pèsol diferent i per acabar la història dels tres bandits més famosos del món dels contes. Una hora ben llarga de contes que ens va passar volant.




Una sessió especial amb una família molt acollidora que em van fer sentir com a casa. 

Abans de marxar els vaig deixar la POMA de la primera història a sobre de la taula. Qui serà el valent que gosarà mossegar-la? Per si les mosques els vaig dir que ho fessin a l'hora de les postres, quan jo ja fos ben lluny i sobre tot tinguessin cura de tancar portes i finestres... no fos cas que sortissin volant. Se la van menjar? O encara deu ser sobre de la taula?

Abans de marxar vaig tenir la sort de treure el nas a la cambra on aquells artesans extreuen de les plantes els seus olis essencials...

Petons, abraçades i promeses que repetiran Contes a domicili. A fora tot era fosc com la gola d'un llop. A poc a poc, vaig anar deixant enrere la caseta enmig del bosc amb olor d'espígol i englantina tot enfilant el camí cap a casa meva a la vora de la mar amb el meu cistell ple de contes i la sensació d'haver viscut una vetllada màgica.
Imma