25 d’oct. 2013

Expliquem el nostre projecte a l'Escola d'Educadors Socials de Reus

El vespre del dimarts 2 d’octubre dues de nosaltres i el nostre estimat follet Poca Son vam ser a la seu del Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya a Reus, al carrer Gaudí. Ens esperaven una colla d’educadors de diferents àmbits: serveis socials bàsics, centres de menors, centres oberts, llars d’infants.. que celebraven el Dia Internacional de l'Educació social i havien passat una tarda tot veient i comentant uns documentals sobre infància i educació en contextos i països ben diferents. Després del sopar on es van poder compartir menjars boníssims, especialment els fets a casa, vam presentar el nostre projecte ajudades del nostre bloc.
Els educadors i educadores van valorar positivament la iniciativa i van considerar-la un encert, una idea original i que ens permetia de dur el gust d'escoltar contes a les cases que volguessin acollir-nos.
Després de la narració de dues històries per a adults sobre Déu nostrusenyor... la bona música d'en Carles (també educador) i la seva guitarra va donar per acabada la festa... 
Ens va agradar molt i molt de ser-hi!

Imma i Rat



18 d’oct. 2013

Contes a casa d'uns bell coneguts del follet Poca Son

Vàrem començar tard al vespre, però això ja ho tenen les vacances, sobretot les d’estiu… el temps té la possibilitat de pensar que pot allargaaaaaaar-se com un xiclet de duro i durar per sempre….
Vàrem quasi començar amb una petició especial: l’Elmer, per continuar amb les tres històries “amb salero” però, entremig, “una espontània” del públic, de dos anys, ens va regalar una història quan a ella li va semblar. M’agradaria poder-vos explicar la satisfacció narrativa que tingué després de pispar-me l’ofici i el nostre, en escoltar-la i acompanyar-la amb les pestanyes del conte.


L’habitació de les nenes, que havien decidit de convidar una amiga de l’ànima que a mi em sonava d’alguna cosa, va ser un espai ideal, tot pensat i situat per a escoltar històries. El follet Poca Son va estar encantat de poder ser per uns moments a les mans de la seva estupenda creadora en feltre i un reporter intrèpid s’enfilà als arbres i baixà a les coves per fer bones fotos...

Si vam començar tard vam acabar tardíssim, això sí, amb un gust ben dolç: el dels cupcakes amb mandanga rosa, igualeta igualeta que la de la Pantera Rosa de quan érem menuts… mmmm . Ara m’adono que en poques ratlles he escrit dues referències al passat …ai, que ja ho té, la tardor, això de la nostàlgia…
Rat

13 d’oct. 2013

Butxaques plenes de contes a La Riera

Vam arribar a La Riera. Era la primera vegada que el Follet poca-son i una servidora de vostès anàvem a una casa on no coneixíem ningú. Després de la sessió, i per casualitats de la vida, xerrant, xerrant vam descobrir que si ens descuidem acabem essent parents de lluny però la veritat és que fan encara més respecte aquestes sessions quan es tracta de famílies que no coneixes de res…


El Marc, la Júlia i l’Ariadna escoltaven des del sofà amb uns ulls com unes llimones (grans com les del seu hort) i els seus pares també badaven molt amb les històries.

Ells van demanar-me si podien ser contes amb missatge... i em sembla que les butxaques dels pijames en van quedar ben plenes, de missatges!. Les meves van marxar curulles de tomàquets, carabassons, cogombres, patates, raïm... amb cistella i tot!!

Rat