21 de set. 2013

Contes a casa de l'Adei i l'Ian

Finals d'agost, festes al barri Misericòrdia de Reus. El carrer on viu la família Alonso està tallat... la música de festa m'acompanya mentre intento de trobar la casa. Finalment la trobo. Sembla com si estigués en un poble de casetes baixes i veïns prenent la fresca al carrer.

Abans de trucar, escolto unes veus enjogassades. L'Eva, la mare, obra la porta i em dóna la benvinguda, després el pares i... el món és un mocador! Sento una veu coneguda: 
-Carme, ets tu?
Ostres! És la Gemma, feia molts anys que no ens vèiem i recordem quan vam anar de monitores a unes colònies, parlem una mica i em diu que el seu fill és un amic íntim de la família.

Entro en una habitació: matalassos amb llençols amb dibuixos infantils, coixins ben grans, joguines i l'Adei, el seu germà Ian i els dos millors amics de l'Ian: el Liam i el Pol.
L'Adei no para, és el més petit i el pare l'agafa mentre conto la història del follet Poca Son que avui ha vingut especialment en el seu trenet de fusta per a l'Adei.
Em demanen si explicaré històries de misteri i por... mentre el Liam amb els ulls plens de felicitat em diu que ha conegut a Messi.


Començo la vetllada amb el el conte xinès del regal de la princesa i l'Adei s'acaba menjant la poma perquè diu que li agraden molt. Com que són grans els deixo triar la següent història: per què tenim les estacions de l'any o bé per què ens piquen les meduses a l'estiu?

Mentre decideixen em conten les seves aventures amb les meduses. L'Adei no para quiet, sembla que no escolti però de sobte quan explico el conte del mico, surt de l'habitació i torna amb dos micos de peluix, un petit i l'altre tan gran com jo.
Per acabar els explico la història de la meva tieta Mercè i les seves vacances en un poble del Pirineu... es fa silenci mentre l'Adei juga amb el tren del follet Poca Son. L'Eva, la mare, escolta la història amb els ulls ben oberts i orelles ben alerta per a rebre un petit ensurt final que fa que l'Ian caigui de cul al matalàs i l'habitació s'ompli de cleques. 
Ui! quin ensurt! Coses del contes de por...

És l'hora d'acabar, pares i nens em donen una caixa plena de tomàquets, pebrots verds i vermell de l'hort familiar i una bonica capsa plena de roses de pasta de full i melmelada que entre tots han fet amb molta il·lusió.
Marxo i escolto de nou els sorolls dels jocs dels nens que estan preparats per a passar una nit plegats en uns matalassos que ara estan ben plens d'històries.

Gràcies a tots i, per cert, les roses són delicioses!
Carme