13 d’abr. 2016

Cap a la vila medieval de Montblanc!

El follet, tot i estar dins la seva capsa de llumins, va notar que anàvem cap a un lloc més fred. Arraulit com estava li va costar una mica de sortir del seu llitet, potser per això, potser per la vergonya que sempre l’acompanya, o potser perquè l’Aran, el patuf de casa, no sabia ben bé què tenia i només venia de tant en tant…però quan va sortir-ne va estar la mar de (mai millor dit)  tranquil i content als braços de la Mar, una nena molt riallera, atenta i entuasiasmada amb els contes. A més, el seu doble de ganxet també l’esperava!


El berenar va ser per llepar-se els dits i el follet va endur-se un clauer  fet per la mama de la casa que li anirà la mar de bé per no perdre mai les claus de casa perquè… mira que si una nit no pot entrar quan les narradores el deixem al portal i ha de trucar el timbre…llavors  a casa seva sabrien que existeix!!!!.

Vaig haver de convèncer-lo per què no mengés res dels dolços exquisits que vam endur-nos de la Conca i que la tieta de la Mar ens havia preparat en caixes. Ens va costar molt i molt a tots dos d’aguantar-nos-en les ganes!