25 de març 2014

És ben veritat que el temps passa volant... donem les gràcies a una família que ens ajudat a fer possible el nostre projecte

Uns dies abans de Nadal, al costat d’un pessebre molt i molt especial: familiar, artesà, que podríem dir que “va al seu ritme” nosaltres entrem al món dels contes. Hi som la Candela, que fa anys, una germana més gran i una cosineta. El pare i la mare m’ofereixen una copa de vi que, sabent com aprecien els bons plaers de la vida, ha d’estar boníssim però jo m’he de concentrar en les històries i me n’he d’estar...El follet Poca-son també ha volgut venir, és clar! i les tres germanes se’l van passant ara una ara l’altra trobant-li un seient còmode, prou tou, divertit...

Quan acabem, la Candela m’ensenya la seva habitació que està pintant amb l’artista del seu pare i una samarreta fantàstica que li han regalat i que a les dues ens porta molt bons records. La mare, artista també però en el camp de la pastisseria, diguin el que vulguin els de casa seva, ens regala al follet i a mi un tros de pastís que a casa trobem deliciós.
Per cert, que no els són del tot desconegudes les xapes que els regalo...

Rat