Contes dolcets

Quan surts de l’ascensor i dos nens preciosos que fa poc han complert sis i quatre anys t’esperen sols i expectants al rebedor de casa amb el mateix anhel que esperarien el Pare Noel (rima!)... la cosa promet.

Després d’ensenyar-me l’habitació del Dídac, amb un blau preciós triat per ell, i presentar-me tots els superherois que el protegeixen… comencem!

Els explico com és que el follet Pocason m’acompanya i com és que la mar és salada, tot i que a ells, que ja saben moltes històries, els havia arribat una versió semblant. Ens espantem, petits i grans, quan un superheroi una mica dur d’orella baixa del prestatge on normalment s’estan per escoltar-nos millor però, per sort, ningú pren mal…després coneixem una princesa amb molt de “Salero” que semblava que tenia mala sort però no…

Acabem i, per fi, sé d’on ve una oloreta deliciosa que he ensumat així que he entrat a la casa: al forn s’està coent un deliciós pastís de xocolata blanca, cuinat amb mans menudes i ous de la iaia que ells mateixos cullen. Me’n regalen, de moment, una dotzena i el pastís encara calent que ha perfumat tota la casa… Quan el tasti, per molt bo i molt bo que hagi sortit, no serà tan dolç com l’estona que hem passat plegats… Rat