Dos grans superherois

La Judit per WhatshApp em va demanar d'arribar una mica més tard a casa seva i és que el dinar familiar per celebrar l'aniversari del Martí s'havia allargat més del compte.

A l'hora pactada, m'obra la porta el pare del Martí, en Ricard i em convida a passar a l'habitació dels pares, on dos ullets molt atents m'esperen damunt del llit: el Martí i el seu cosí en Pau.

L'habitació estava molt ben ambientada amb una llum càlida i un tendal sobre el llit que ens envolta al Martí, en Pau, al Ricard, a la Judit i també a tots els llibres de contes que la mare explica cada nit.

Després d'explicar el conte del Follet Pocason  ja som un més damunt d'aquest llit màgic que també vol escoltar històries. En Martí i en Pau m'expliquen que els hi agraden els superherois de la Marvel: el Lovezno, el Capità Amèrica... i començo a explicar un conte on apareix un llop i una dolça ovelleta.

Miro de començar el conte El regal de la princesa xinesa però en Martí aprofita per ensenyar-me la figureta d'un superheroi que li han regalat els pares. De cop i volta en Ricard es converteix en un rei i el Marti agafa una gorra i la poma i es transforma en personatge del conte .

Podríem haver estat tota la nit explicant contes, el Martí i el Pau són grans oients d'històries, però ells també volien el seu moment de glòria i ara tocava que ells m'expliquéssin un conte a mi. Van triar un dels contes que estava recolzat al capçal del llit. En Pau va insistir a explicar-me una història del Bob en Manetes amb unes divertides finestretes que s'obrien. En Pau amb la col·laboració del seu cosí i de la Judit van començar a explicar una divertida aventura d'aquest famós dibuix animat.

Era tard, i el Follet Pocason s'havia ben adormit. Amb molta cura el van col·locar dins la seva capseta de llumins i els dos superherois van sortir corrents darrera de la Judit per regalar-me una dolça galeta d'aniversari del Martí i una sessió d'osteopatia.

Espero que aquests dos superherois de quatre anys aquella nit tinguéssin dolços somnis com els que de ben segur va tenir el Follet Pocason en aquell espai íntim, màgic i acollidor que sempre recordaré. 

Karme