La Queralt
i el Rafel eperaven el Follet Pocason i aquest va trobar-los
omplint-se la panxa. Bona idea perquè cal no tenir ganota per estar
ben atents a les històries…
Aquell
havia estat un dia molt especial per a la família i el Follet va
tenir la sort de retrobar els avis belgues que ja va conèixer fa un
temps, el dia que el Rafel va fer la comunió.
La
Queralt, que era la protagonista del dia, va ser la primera a tenir
el Follet a la falda. Després de recordar com és que el follet
sempre ens acompanya quan anem a explicar contes a les cases, vam
descobrir junts com és que la mar és tan salada, què li va passar
a la nostra Princesa de la Sal a qui li agradava tant llegir… i
també amb quin “salero” cinc amics que es trobaven horribles
trobaven la felicitat.
L’endemà
hi havia escola i no podíem plegar gaire tard…segur que la família
sencera va dormir plàcidament però qui, per descomptat, va dormir
com un soc dies i dies… va ser el petit follet, satisfet amb la
felicitat d’escoltar contes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada