El follet, tot i estar dins la seva capsa de llumins, va
notar que anàvem cap a un lloc més fred. Arraulit com estava li va costar una
mica de sortir del seu llitet, potser per això, potser per la vergonya que
sempre l’acompanya, o potser perquè l’Aran, el patuf de casa, no sabia ben bé
què tenia i només venia de tant en tant…però quan va sortir-ne va estar la mar
de (mai millor dit) tranquil i content
als braços de la Mar, una nena molt riallera, atenta i entuasiasmada amb els
contes. A més, el seu doble de ganxet també l’esperava!
El berenar va ser per llepar-se els dits i el follet va
endur-se un clauer fet per la mama de la
casa que li anirà la mar de bé per no perdre mai les claus de casa perquè… mira
que si una nit no pot entrar quan les narradores el deixem al portal i ha de
trucar el timbre…llavors a casa seva
sabrien que existeix!!!!.
Vaig haver de convèncer-lo per què no mengés res dels
dolços exquisits que vam endur-nos de la Conca i que la tieta de la Mar ens
havia preparat en caixes. Ens va costar molt i molt a tots dos d’aguantar-nos-en les ganes!
Un plaer rebre al follet!
ResponElimina