Presentem CONTES A DOMICILI a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona

Aquest mes d'abril vam tenir la oportunitat d'anar a la universitat i donar a conèixer als futurs mestres de 4rt grau d'Educació Infantil i de Primària el nostre projecte. La culpable va ser la Sílvia: una filòloga, escriptora i pofessora associada de la URV.

Rebre notícies d'aquesta vinebrenca ens va alegrar d'allò més, especialment a l'Imma, i sense voler el seu pensament se'n va anar cap a finals dels anys noranta quan compartia pis d'estudiants amb la Silvia al carrer Prat de la Riba. D'ençà de llavors han passat molts i molts anys però vet-ho aquí que els seus camins s'han retrobat de nou... i tot gràcies a la lectura i a l'amor pels llibres.

Davant d'un públic força nombrós l'Imma va explicar com va néixer el nostre projecte, els va presentar i explicar la meva història, la filosofia que mou a les Entret(r)es i alguns dels contes que ens acompanyen a les visites que fem a les cases...

Va ser la Setmana Santa de l'any 2013 que va néixer aquest projecte en comú entre aquestes tres narradores amb l'objectiu d'acostar els contes a les famílies i fer-los còmplices de la important tasca d'acompanyament lector dels seus fills. Sortosament les famílies no estan soles en aquesta fita i poden comptar amb els suport  d'altres professionals com els mestres, llibreters, bibliotecaris i les Entret(r)es.

Gràcies per convidar-les i com deia el gran Rodari no talleu mai les ales de la imaginació i de la creativitat!

Follet Poca-Son

Us desitgem...

Contes a casa de la família Paba

Tot i que les narradores no aconsellem que les sessions siguin una sorpresa, com que en aquest cas repetíem a la casa… vam arribar junt amb unes pizzes que havien demanat per sopar! No oblidaré mai la cara de sorpresa de la Hilina quan vaig entrar a casa amb unes quantes capses calentes de cartró a la mà...

Amb la panxa plena, els pijames posats i les mantes a sobre... comencem la sessió.

Com que la història de l’origen del follet ja la coneixen bé són ells mateixos els qui l’expliquen... Després, un conte que mostra la importància de la paciència, que és una bona cosa quan convé esperar, un altre que mostra les trifulgues de dos avis en l’intent desesperat d’ell per conservar les seves estimades sabatilles.

L’Ada em pren el lloc i decideix que li ha arribat l’hora a ella de narrar. Ens petem de riure!
La darrera història parla d’un hort i d’un avi estimat que ara només rega, el nét ho sap, els dies que plou.

Se’ns fa un nus a la gola a tots amb l’última història perquè recordem l’avi que s’encarregava de l’hort de l’escola on ens vam conèixer, el Iaiu Pitxu, però també nosaltres pensem que la pluja mai no és perquè sí...

Rat

Contes a casa la Candela i l'Elías

L’Elias i la Candela viuen amunt amunt, quasi al cel del casc antic. Han triat la seva habitació per escoltar les històries. Com que són uns superlectors i amants dels contes amb gran memòria… ja se’ls saben tots tots tots. Això, però, no els fa perdre l’interès, ans al contrari: refem junts les històries mentre el pare va i ve de la cuina, que és a tocar, i vigila alguna cosa que, des del forn, ens perfuma amb una bona flaire la sessió. Voldríem que la sessió durés més, però s’acosta l’hora de dormir...

Els personatges del darrer conte ens mostren el desig i la possibilitat de ser feliç per dins i per fora. Com que mai cap ajut en aquest sentit no sobra i per a la vida i el destí convé estar ben calçat accepto l’ajut del pare, sabater expert en aquesta mena de rutes, com a bescanvi.

Rat

Contes a casa la Jana

La Jana celebra el seu aniversari i els seus pares li han volgut regalar una sessió íntima de contes. L’àvia i un cosí que dubta (no ho diu però se li nota) de si ja és massa gran per a històries s’afegeixen i , ben juntets, ocupen el sofà.

Al davant d’ells, i entre una servidora i les seves mirades, reposa a terra un espectacular pastís de llaminadures que han fet els pares: dos pisos de núvols i més dolçaines a les quals la Jana, sense deixar escapar la història, no es pot resistir. De cua d’ull el mira i el remira i com qui no vol la cosa va desplaçant-se cap a la catifa per anar-ne agafant: hauríeu dit que amb la mateixa rapidesa que s’atrapa una mosca! Llavors, amb la boca plena, i els ulls d’una innocència trapella i feliç, continua escoltant el conte.

Tots gaudeixen amb els contes, especialment aquell cosinet que, tot i que calça una sabata de mida quasi adulta, s’adona que, afortunadament, encara no li ha passat el temps d’embadalir-se amb les històries. Ni li passarà mai! Però això millor que ho descobreixi ell mateix...

A aquesta família les xapes que de seguida s’enganxen tampoc els són del tot desconegudes...

Rat