La
Jana celebra el seu aniversari i els seus pares li han volgut regalar
una sessió íntima de contes. L’àvia i un cosí que dubta (no ho
diu però se li nota) de si ja és massa gran per a històries
s’afegeixen i , ben juntets, ocupen el sofà.
Al
davant d’ells, i entre una servidora i les seves mirades, reposa a
terra un espectacular pastís de llaminadures que han fet els pares:
dos pisos de núvols i més dolçaines a les quals la Jana, sense
deixar escapar la història, no es pot resistir. De cua d’ull el
mira i el remira i com qui no vol la cosa va desplaçant-se cap a la
catifa per anar-ne agafant: hauríeu dit que amb la mateixa rapidesa
que s’atrapa una mosca! Llavors, amb la boca plena, i els ulls
d’una innocència trapella i feliç, continua escoltant el conte.
Tots gaudeixen amb els contes, especialment aquell cosinet que, tot i que calça una sabata de mida quasi adulta, s’adona que, afortunadament, encara no li ha passat el temps d’embadalir-se amb les històries. Ni li passarà mai! Però això millor que ho descobreixi ell mateix...
A
aquesta família les xapes que de seguida s’enganxen tampoc els són
del tot desconegudes...
Rat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada