19 d’abr. 2014

Contes a casa de la família Paba

Tot i que les narradores no aconsellem que les sessions siguin una sorpresa, com que en aquest cas repetíem a la casa… vam arribar junt amb unes pizzes que havien demanat per sopar! No oblidaré mai la cara de sorpresa de la Hilina quan vaig entrar a casa amb unes quantes capses calentes de cartró a la mà...


Amb la panxa plena, els pijames posats i les mantes a sobre... comencem la sessió.
Com que la història de l’origen del follet ja la coneixen bé són ells mateixos els qui l’expliquen... Després, un conte que mostra la importància de la paciència, que és una bona cosa quan convé esperar, un altre que mostra les trifulgues de dos avis en l’intent desesperat d’ell per conservar les seves estimades sabatilles.
L’Ada em pren el lloc i decideix que li ha arribat l’hora a ella de narrar. Ens petem de riure!
La darrera història parla d’un hort i d’un avi estimat que ara només rega, el nét ho sap, els dies que plou.

Se’ns fa un nus a la gola a tots amb l’última història perquè recordem l’avi que s’encarregava de l’hort de l’escola on ens vam conèixer, el Iaiu Pitxu, però també nosaltres pensem que la pluja mai no és perquè sí...
Rat



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada