Tot
i que les narradores no aconsellem que les sessions siguin una
sorpresa, com que en aquest cas repetíem a la casa… vam arribar
junt amb unes pizzes que havien demanat per sopar! No oblidaré mai
la cara de sorpresa de la Hilina quan vaig entrar a casa amb unes
quantes capses calentes de cartró a la mà...
Amb
la panxa plena, els pijames posats i les mantes a sobre... comencem
la sessió.
Com
que la història de l’origen del follet ja la coneixen bé són
ells mateixos els qui l’expliquen... Després, un conte que mostra
la importància de la paciència, que és una bona cosa quan convé
esperar, un altre que mostra les trifulgues de dos avis en l’intent
desesperat d’ell per conservar les seves estimades sabatilles.
L’Ada
em pren el lloc i decideix que li ha arribat l’hora a ella de
narrar. Ens petem de riure!
La darrera història parla d’un hort i d’un avi estimat que ara només rega, el nét ho sap, els dies que plou.
La darrera història parla d’un hort i d’un avi estimat que ara només rega, el nét ho sap, els dies que plou.
Se’ns
fa un nus a la gola a tots amb l’última història perquè recordem
l’avi que s’encarregava de l’hort de l’escola on ens vam
conèixer, el Iaiu Pitxu, però també nosaltres pensem que la pluja
mai no és perquè sí...
Rat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada