A casa del Guillem

Quina alegria més gran que va tenir el Follet Pocason en veure l’altre follet, el de ganxet, que era com ell, però més gran, i més resistent. El tió va fer-lo arribar en aquella casa i des d’aleshores sabíem que tard o d’hora aniríem a fer-hi una visita.

Ell, el Guillem i la seva mare ens esperaven a Reus. El pare, que escoltava amb ulls d’infant,  s’hi va afegir així que va plegar de la feina.

Mai el follet no havia vist que algú no pogués estar-se ni un minut de rellotge quiet sense moure’s, sense necessitat d’aixecar-se, moure braços i cames, peus i mans… però exquisidament atent, sense perdre ni un bri d’història.

Vam quedar, el follet i jo, sorpresos. Tenim com tan “lligat” que l’actitud i activitat quieta del cos va lligada a una escolta atenta!  El Guillem va ensenyar-nos que això no sempre és així…Va ser un regal.

A ell li agrada d’anar a la platja i m’ha promès que, si un dia hi va i troba el molinet de sal, es farà un selfi i me l’enviarà. Suposo que em deixarà que la comparteixi també amb vosaltres!

De moment hem quedat per anar un dia a la Granja Neri a fer-hi alguna de les moltes i interessants activitats que s’hi organitzen. El follet, és clar, m’ha dit que vol venir-hi també. No sé com ens ho farem… ell sempre marxa de casa al vespre, mentre s’acaben els banys i sopen, per marxar d’estranquis.

Haurem de trobar la manera…