Vàrem començar tard al
vespre, però això ja ho tenen les vacances, sobretot les d’estiu…
el temps té la possibilitat de pensar que pot allargaaaaaaar-se com
un xiclet de duro i durar per sempre….
Vàrem quasi començar
amb una petició especial: l’Elmer, per continuar amb les tres
històries “amb salero” però, entremig, “una espontània”
del públic, de dos anys, ens va regalar una història quan a ella
li va semblar. M’agradaria poder-vos explicar la satisfacció
narrativa que tingué després de pispar-me l’ofici i el nostre, en
escoltar-la i acompanyar-la amb les pestanyes del conte.
L’habitació de les
nenes, que havien decidit de convidar una amiga de l’ànima que a
mi em sonava d’alguna cosa, va ser un espai ideal, tot pensat i
situat per a escoltar històries. El follet Poca Son va estar
encantat de poder ser per uns moments a les mans de la seva estupenda
creadora en feltre i un reporter intrèpid s’enfilà als arbres i
baixà a les coves per fer bones fotos...
Si vam començar tard
vam acabar tardíssim, això sí, amb un gust ben dolç: el dels
cupcakes amb mandanga rosa, igualeta igualeta que la de la Pantera
Rosa de quan érem menuts… mmmm . Ara m’adono que en poques
ratlles he escrit dues referències al passat …ai, que ja ho té,
la tardor, això de la nostàlgia…
Rat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada