Vam arribar a La Riera. Era la primera
vegada que el Follet poca-son i una servidora de vostès anàvem a
una casa on no coneixíem ningú. Després de la sessió, i per
casualitats de la vida, xerrant, xerrant vam descobrir que si ens
descuidem acabem essent parents de lluny però la veritat és que fan
encara més respecte aquestes sessions quan es tracta de famílies
que no coneixes de res…
El Marc, la Júlia i l’Ariadna escoltaven des del sofà amb uns ulls com unes llimones (grans com les del seu hort) i els seus pares també badaven molt amb les històries.
Ells van demanar-me si podien ser contes amb missatge... i em sembla que les butxaques dels pijames en van quedar ben plenes, de missatges!. Les meves van marxar curulles de tomàquets, carabassons, cogombres, patates, raïm... amb cistella i tot!!
El Marc, la Júlia i l’Ariadna escoltaven des del sofà amb uns ulls com unes llimones (grans com les del seu hort) i els seus pares també badaven molt amb les històries.
Ells van demanar-me si podien ser contes amb missatge... i em sembla que les butxaques dels pijames en van quedar ben plenes, de missatges!. Les meves van marxar curulles de tomàquets, carabassons, cogombres, patates, raïm... amb cistella i tot!!
Rat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada